TEMA 3: TENDÈNCIES METODOLÒGIQUES I TIC

ÍNDEX

1. Paradigmes educatius.
2. Implicacions per al disseny de l´ensenyament.
3. Evolució del model d´ ensenyança-aprenentatge.
4. Seymound Papert.

1. Paradigmes educatius:

Com a introducció al tema, cal destacar la importància de considerar els estils d´aprenentatge com a punt de partida en el disseny, execució i control del procés d´ ensenyança-aprenentatge. En primer lloc, cal destacar que són els estils d´aprenentatge, són les preferències o tendències a utilitzar unes determinades maneres      d´aprendre en major quantitat que altres que constitueixen el nostre estil d´aprenentatge, és dir, les distintes formes en que un individu pot aprendre.

En segon lloc, cal dir que hi ha quatre paradigmes educatius:

Per últim, anomenar una revista d´estils d´aprenentatge, a on podem trobar llibres d´interes, articles, opinions, informació addicional, etc. És una pàgina molt interessant per a entendre del tot els estils d´aprenentatge.

                                      

                       
2. Implicacions per al disseny de l´ensenyament.

Els paradigmes educatius (conductiu, cognitiu, ambientalista i constructivista) tenen en compte les següents característiques: el currículum, es considera tancat i obligatori, disseny de la instrucció amb definició precisa de continguts i objectius, els aprenentatges complexos es poden descompondre en tasques més simples, avaluació dels resultats se centra en el producte final i la motivació depèn de reforços externs.

3. Evolució del model d´ ensenyança-aprenentatge.

Com poder observar el esquema, el model d´ensenyança-aprenentatge ha evolucionat. Els paradigmes educatius han passat al nivell 1 (adquisició del coneixement) al nivell 2 (construcció del significat) i per últim a un model d´ aplicació de les TIC.

  Aprenentatge com a adquisició de coneixement (model clàssic): 

• Aprendre és adquirir coneixements. El professor explica i el´alumne sols escolta el que diu.
• El professor transmet la informació.
•  El control de l'aprenentatge està en mans del professor. El professor és el que determina que ha d´aprendre l´ alumnat.
•  Els continguts estan centrats en el currículum, és dir que en aquest model el professor sols es centra en el currículum.
•  El paper del professor és ensenyar, transmetre coneixements. El professor és com una eina de donar informació solament.
•  El paper de l'alumne és adquirir tots els coneixements que el professor transmet, sense possibilitat de interacció, ja que és el professor el que té el paper principal.

El model de perspectiva tradicional, considera que l´ ensenyança és un vertader art i al professor el considera com un artesà, a on la seua funció es explicar clarament i exposar els seus coneixements. L´alumne es vist com una pàgina en blanc que cal moderar-la.

Dintre d´aquesta concepció educativa, podem distingir dos enfoques principals:

• El primer és un enfoque enciclopèdic, a on el professor és un especialista que domina la matèria a la perfecció; la ensenyança és la transmissió del saber del mestre que es tradueix en coneixements per l´alumne. Es pot donar la situació de que els professor no tinga els coneixements necessaris per a ensenyar al alumne.
• En el segon enfoque, el professor/a és un intel·lectual que entén lògicament l´estructura de la matèria i la transmeteix de mode que els alumnes la comprenguen com ell mateix.

Per tant, l´objectiu principal d´aquest models es que l´alumne adquirisca els coneixements necessaris, però sols escoltant a la explicació del professoral, sense intervenció ninguna. A més, el mestre ha de tindre tots els coneixements necessaris per a realitzar de manera correcta el procés d´ensenyança-aprenentatge.

Jo pense, que aquest no és el millor model per fer possible el proces d´ ensenyança-aprenentatge, ja que l´alumne per a adquirir els coneixements de manera correcta, ha de posar-los en pràctica. A més, considere que l´alumnat ha de exposar els seus coneixements i capacitats. Per tant, pense que hem de donar-li una oportunitat d´opinió al alumnat. També, ha d´haver una interacció alumne-professor i el professor, no ha de tractar sols temes que hi ha en el currículum, ell ha d´anar més enllà.

 Aprenentatge com a construcció del significat:

• El paper del professor és intervindre en  l'aprenentatge de l'alumne, és dir, el professor és com un element de cerca.
• El paper de l'alumne és aprendre a aprendre. El professor actua com guia, per tant, els alumnes han de saber organitzar-se per a aprendre. Per exemple, si volem cercar música gratuita hem de saber que existeixen programes per a baixar-nos la música sense pagar.
•  L'alumne com és un subjecte autònom i autoregulat, per tant, el control del aprenentatge està en les seues mans des del principi. Determina què , com, quan i quant d'aprendre.
• L'aprenentatge és concep com a cerca activa i constructiva. Per exemple, un alumnes sense l´ajuda del professor ha de saber si és important copiar de la pissarra el que està copiant el professor.
• Importen els continguts però també els processos, és dir, s´ha de donar la mateixa importància a la teoria com a la pràctica.

El model de construcció, considera l´ensenyança com una activitat crítica. Al docent se li concedeix com un professional autònom que investiga reflexionant sobre la seua pràctica. Un avantatge es que l´error el tracta con un indicador de millora. Pel constructivisme l´ensenyança no és una simple transmissió de coneixements, si no que també forma part de l´organització de coneixements dels alumnes per a construir el seu propi saber, ja que no aprenen sol registrant la informació en el cervell, si no que també aprenen construint la seua estructura cognitiva

Per tant, pense que aquest és un bon model per a desenvolupar el procés d´ ensenyança-aprenentatge, ja que tan el professor com l´alumne tenen el paper principal, és dir, hi ha una interacció correcta entre ells. A més, estic totalment d´acord de què l´avaluació no es centre només en el producte final, si no que tambés en el procés.

Per últim, indicaré algunes característiques que considere adequades:

• Aprenentatge com a adquisició de coneixement.
• Aprendre és adquirir coneixements.
• El professor ha de transmetre la informació.
• El control del aprenentatge està en mans del professor i del alumnat.

4. Seymound Papert.

Seymound es vist com una manera d´ introduir el constructivisme en el ordinador. Aquest creador del llenguatge LOGO, a més de ser un creador de mons i escenaris propis de cada xiquet. La millor manera d´aprendre de la tecnologia és investigant, fins saber alguna cosa, per això la professora han de deixar als alumnes utilitzar les noves tecnologies a ells sols. Amb aquest autor augmenta la capacitat meta-cognitiva, la capacitat de resoldre problemes i la capacitat espacial. Alguns comportaments observats durant l´aplicació de LOGO van ser: construcció començant amb un projecte individual, demostrar el que saben fer dintre del projecte, observar en general el procés entre els alumnes o entre la professora, escoltar, preguntar, etc.